L’Independent de Gràcia entrevista Jordi Ventura, fisioterapeuta i director del Centre de Recerca, Innovació i Tecnologia (CRIT) de NEXE Fundació. 
L’Independent de Gràcia entrevista Jordi Ventura, fisioterapeuta i director del Centre de Recerca, Innovació i Tecnologia (CRIT) de NEXE Fundació. 
 
El CRIT és un dels nous projectes de NEXE, que impulsa la creació de dispositius tecnològics adaptats i productes de suport, pensats per desenvolupar al màxim les capacitats dels infants amb pluridiscapacitat, i millorar la seva autonomia i participació, amb una aposta per la reutilització de productes de suport.
ENTREVISTA:

Jordi Ventura (Barcelona, 1975) és fisoterapeuta i director del Centre de Recerca i Innovació Tecnològica (CRIT) de Nexe Fundació. L’entitat celebra dissabte la tercera edició del Mou-te a plaça Virreina.

Com anem de consciència social  perquè la pluridiscapacitat estigui més tinguda en compte?
Estem a anys llum del que hauria de ser una societat inclusiva en què es respectessin els drets de les persones amb pluridiscapacitat. Mai anirem a la velocitat que voldríem, però almenys estem en la línia.

Per què s’avança tan lentament?
La pluridiscapacitat és la gran desconeguda perquè l’índex d’infants que hi neixen és menys de l’1 per mil. La societat està muntada per a tots aquells que no tenim aquests problemes.

Nexe fa 40 anys que treballa però el CRIT sou l’avantguarda de l’entitat en l’àmbit de la innovació tecnològica. En què treballeu ara?
Estem creant una estructura que vagi més enllà dels infants vinculats a Nexe i a partir d’aquí desplegar la reutilització de productes de suport, la millor adaptació d’aquests productes i la creació de dispositius personalitzats…

Fa uns anys vau tenir prou èxit amb l’anomenada cadira exploradora.
Sí, és un exemple. Hi ha un infant que pot moure una part molt concreta del cos; doncs amb aquesta part s’ha de poder desplaçar o alimentar o interactuar amb l’entorn a casa o al carrer. La cadira detecta els objectes i els esquiva, o també hem fet un xumet que pot controlar el llum, l’aire condicionat, o la televisió i l’infant ho controla per succió. No és tant un catàleg sinó què pot fer l’nfant i com un giny tecnològic s’hi adapta.

La resposta comercial, ho has apuntat abans, no és suficient.
Si comprem una plantilla però no tens unes tisores i ho talles per la teva línia, no et serveix. En una cosa tan banal, als nens amb pluridiscapacitat els va la vida: el cotxet ha de controlar la desviació de columna o la posició del cap ha de ser la correcta perquè el menjar no se’n vagi als pulmons i el nen acabi a la UCI.

Les empreses no volen cobrir aquest segment de població?
Sí, però l’oferta és queda en una nota de 6; no arriben al 10. Adaptar el producte és el que fem al CRIT.

Quina és la resposta institucional?
Tenim la fundació, donacions i institucions públiques. Hem de combinar aquests tres eixos. Però hi ha una part important intel·lectual: quan detectem una necessitat, generem un projecte i elaborem els dispositius amb el suport de voluntaris i universitats. tant a través de Treballs de Fi de Grau com en l’àmbit de recerca.

El Mou-te és una oportunitat per fer altaveu. Quin és el missatge de la festa?
Fer visible la realitat que vivim i explicar-la des del positivisme del que poden fer els infants, no des de la pena. Però queda recorregut per fer.

Aquí el link a l’article:

Actualitat Nexe