“Nexe és el valor de la PRESÈNCIA; i no parlo de la presència física, va molt més enllà: és estar present amb l’infant i amb els seus ritmes”
Parlem amb Cécile de Visscher, fundadora de Nexe Fundació, i li fem un homenatge en agraïment per aquests 45 anys d’història
“Un dels èxits dels models de Nexe és la implicació de les famílies des de l’inici: crear serveis per a les famílies, partint de les necessitats reals, enlloc de buscar famílies per als serveis”. D’aquesta manera parla dels inicis de Nexe Fundació, ara fa 45 anys, la que va ser la seva fundadora: Cécile de Visscher.
Va ser l’experiència fent de voluntària en una escola d’educació especial de Brussel·les, a Bèlgica, on vivia, la que va ser decisiva perquè estudiés Ciències de l’Educació i fes la tesina sobre l’escola i els infants amb alta complexitat. Un camí que ja no podria deixar de recórrer mai més, fins a dia d’avui.
Recorda que sempre ha entès l’atenció des d’aquesta visió integral i holística de posar les famílies al centre, molt inspirada en models europeus: “Començant a treballar, em va cridar moltíssim l’atenció el compromís absolut del Dr. Yasse, director i metge de l’escola, que implicava sempre en la seva feina una proximitat i escolta activa cap a les famílies que va marcar molt la meva manera d’entendre la pedagogia i la psicologia i el cap a on volíem anar”.
La Cécile va arribar a Barcelona l’any 1978; estudia psicologia i coneix Lola López, una psicòloga catalana amb un recorregut bastant semblant al seu. “En aquell moment es van començar a crear els primers centres d’atenció precoç, i Nexe (que encara no es deia així) va ser un dels primers; no es parlava de pluridiscapacitat… va començar el boom de la inclusió i vàrem veure claríssim que calien equips que oferissin un servei adaptat als infants més afectats per atendre les seves necessitats educatives i socials i fer que poguessin acostumar-se a tractaments d’atenció precoç creats expressament per a ells, precisament en aquesta primera infància”. D’aquí aquesta singularitat i model genüí de Nexe de posar mirada sempre en el 0/6, i en el 0/3 com a etapa importantíssima. Neix Nexe Fundació el 1981.
El concepte de pluridiscapacitat no comença a escoltar-se fins el 1984. La Cécile recorda perfectament un congrés a Anglaterra on es parla per primera vegada del concepte ‘pollyhandycap’, que es relacionaria amb la pluridiscapacitat. Aquesta inspiració en models europeus cala fons en la seva manera d’entendre com vol construir el camí de Nexe: a Londres es crea una càtedra d’estudis sobre la pluridiscapacitat, on les famílies formen part activa del tractament dels infants; dins un model d’atenció totalment integral. En aquell congrés, hi participen el mateix nombre de professionals que de famílies ateses, que donen la visió de les seves necessitats i expliquen com el model els hi dona resposta.
En aquell moment, a Nexe es donava atenció només al matí, amb 5 professionals (ja multidisciplinàriament, amb fisioteràpia, logopèdia i estimulació basal) i es comença amb 3 grups inicials amb un total de 15 infants. De seguida entra en joc la importància de l’alimentació en aquest acompanyament i estimulació en l’edat primerenca i s’inicia la jornada de tot el dia. Des d’aleshores hi ha un llarg camí fins a dia d’avui, ple de fites importants: l’inici de concertació dels Centres d’Atenció Precoç per part de la Generalitat, la separació dels CEDIAP i el CAE, els canvis de local i recerca constant d’espais, el reconeixement com a Escola Bressol l’any 2004, el creixement constant de l’equip i del projecte i mil altres avenços incloent el 2020 la primera concertació de centre de tot Catalunya per a infants amb pluridiscapacitat de 0 a 6 anys: el CEE Les Girafes Blaves.
Per poder posar les famílies al centre, és imprescindible comptar amb un equip de persones que s’implica al cent per cent; la Cécile en parla així: “A Nexe l’ambient de treball està directament relacionat amb l’AFECTE: i aquest afecte té a veure directament amb els infants, amb allò que proporciona connectar-se amb ells i elles des d’on ho fem: la pausa, la calma, l’esperar que les coses passin, escoltar la seva respiració i adaptar-se de veritat a cada infant. Nexe és el valor de la PRESÈNCIA; i no parlo de la presència física, va molt més enllà: és estar present amb l’infant i amb els seus ritmes”.
De part de les famílies, dels infants, dels professionals i del Patronat: gràcies, Cécile. Per la mirada, per la perseverança i per haver construït un model que ha ajudat a transformar l’atenció a la petita infància amb pluridiscapacitat i a les seves famílies a Catalunya.